Rusti and Sons. Elogi de la deslocalització

L’arròs de muntanya que desitjaríem saber fer a casa nostra.

*Lamentablement, el Rusti and Sons ha passat a millor vida. Allò de “qui no carda a Olot, no carda enlloc” sembla que no sempre és veritat. Va ser bonic. En tot cas, mantenim el post en record d’aquet petit gran restaurant. 

Hi ha vida més enllà de la bella Barcelona. Ho sap bé Albert Ventura, progenitor del Rusti and Sons, restaurant olotí que avui ens ocupa. Potser cansat de lluitar per una fugissera estrella Michelin al seu Coure (Barcelona), potser fart de tanta moto bramant amunt i avall, o simplement perquè l’olfacte li deia que calia obrir-se camí lluny de la centralitat (i la política de preus) barcelonina, l’Albert va començar un prolífic èxode.

Manté el Coure, però el 2012 conqueria Valldoreix (Vallès Occidental) amb el Wall 57. Des de finals del 2013, el Rusti and Sons regna a la Garrotxa. El cuiner va a restaurant per any, i sembla que la tendència continuarà aquest 2014 fent un “roda el món i torna al Born”, o en el seu cas, al Gòtic. Un suflé inacabable. I això sense parlar de projectes transoceànics; Miami l’espera (sí, perquè no!).

Al Rusti and Sons s’hi ha d’anar perquè és condemnadament bo. Segueix el model triomfal de l’Albert contrastat en format barra: elaboracions més o menys quotidianes i producte de qualitat. Buscant més la satisfacció que la sorpresa, fugint del fum. Fareu apologia de la croqueta amb la seva versió de pollastre al curri.

Rossa i sucosa, la croqueta de pollastre al curri. Un best seller de l’Albert Ventura.

Comencen a arribar les cassoles. El ferro, el foc, la brasa. Tot un seguit d’elaboracions que en algun punt han estat en contacte amb el que intueixo deu ser un forn Josper, aquesta màquina roent que pobla les cuines professionals dels cinc continents. Un dia ens hem de reunir per fer-li un homenatge, i no caldrà anar lluny; són de Pineda de Mar. Del forn en surt un arròs de muntanya que us farà udolar. També hi deuen passar els ous amb patates panadera i sobrassada de Els Casals. Producte de la terra, sobrassada dels Rovira, la Garrotxa i tot cuinat en un forn català. Fins i tot en Pedro J. proclamaria la República Catalana.

Ous de corral amb patates i sobrassada de Els Casals. Qualsevol oració que incorpori “Els Casals” és automàticament considerada poesia.

Les racions no són pels que feu dietes “Detox” ni per aquells que després dels excessos nadalencs confien en patir una angina de pit mentre s’exerciten enfundats en unes malles. És cuina per a valents. Alerteu, doncs, les vostres artèries amb el xai al forn —acompanyat d’un cuscús de verdures. No sé si això és ben bé “cuina volcànica”, però us asseguro que podria despertar el Croscat.

Xai al forn amb cuscús. Sí, tal com sona.

Deixem enrere el foc, l’escalfor. El dinar fa baixada amb les postres. L’equip de guàrdia, o titular, —perquè un cuiner com l’Albert Ventura no es multiplica— torna a reblar el clau. Magnífic el babà al rom, amb aquesta sonoritat tan poc atraient, i refrescant l’esfera de maracujà. Tanquem la partida i alcem les mans amb la Tatin de poma. Costa trobar-ne una de tan bona!

Tatin de poma. Recordeu netejar el teclat de baves, sisplau.

Gastronomia deslocalitzada de primer ordre. La cuina de l’Albert Ventura passada pel sedàs de la Garrotxa. Per cert, Garrotxa significa terra aspra, trencada, de mala petja. Em pixo en l’etimologia després de passar pel Rusti and Sons.

No te’l perdis si… ets un col·leccionista de la millor bijuteria gastronòmica a preus IMBATIBLES.

Fot el camp si… quan surts de la ciutat consideres que tot fa olor de vaca i la cuina de platillos et fa sentir un pagerol.

Rusti and Sons

Adreça: Carrer Notari Nonet Escubós, 14 (Olot)

Telèfon: 972 260 104

Preu aprox: 10-15€ (sense vi)